dijous, 24 d’abril del 2014

Entrevista amb "LletresTarragona"

Parlem amb Alfons Cama i Saballs que va publicar la novel·la "Un pessic a l'ànima" el 2013:

1. La darrera obra que acabes de publicar, "Un pessic a l'ànima", què representa, en la teva trajectòria?
Representa un reconeixement al repte personal que ha suposat la meva incursió en el món de l’escriptura. Que una editorial com Gregal hagi confiat en aquest text, al marge de premis literaris i components mediàtics, és un gran reforçament en l’ofici de crear personatges i explicar les seves vivències.

2. Si n’haguessis de fer una presentació en un màxim de cinc línies, què en diries?
És una novel•la de relacions humanes. En temps de canvis; de transformació de les classes socials tal com s’havien establert durant la primera meitat del segle passat. En temps de lluita, repressió i alteració política durant les últimes batzegades del franquisme. D’una passió no resolta. Del dilema entre el que sent el cor i el que dicta la ment. D’interioritats per descobrir. De coincidències i fatalitats que canvien el curs de les vides.

3. Creus que la novel·la és encara un gènere dominant en la literatura?
Penso que sí, tot i la proliferació de llibres d’assaig i de continguts específics, alguns dels quals no tenen res a veure amb la literatura. Crec, a més, que la ficció predomina sobre els textos poètics i teatrals.

4. Quina importància té l’escriptura en la teva vida? Quins són els teus hàbits literaris? Escrius de manera continuada, més o menys cada dia? O tens temporades?
L’escriptura ha estat un reforç vital. Un deixar anar vivències, fets relatats, sentiments... que han quedat dins meu i que he fet aflorar en forma d’històries on la realitat i la ficció, moltes vegades, jo mateix confonc. Com que la meva dedicació professional és una altra, hi destino una part del temps de què disposo.

5. Per quin tipus de literatura et sents més influït i quin llibre (que t’hagi marcat especialment) ens recomanaries?
M’he sentit força influït per les novel·les d’autors i autores catalans. Després d’haver rebut una educació totalment castellanitzada, hi vaig descobrir la riquesa de la nostra llengua escrita. Per a mi, el llenguatge i la manera d’escriure són el fonament d’un bon llibre. Això sí, sense descuidar els textos i les històries d’autors consagrats. Permeteu que us en digui tres. En Josep Pla —del meu Empordanet—, tot i que els seus escrits no es poden considerar novel•les, té un llenguatge exquisit; recomano “El quadern gris”. També, “Madame Bovary” de Flaubert, un clàssic. I, de la literatura hispanoamericana, “Cien años de soledad” de Gabriel García Márquez.

6. Quin paper creus que té l'escriptor avui dia?
Em centraré en el paper d’un escriptor de ficció, de novel·les, res a veure amb el d’altres disciplines. Ha d’escriure per poder explicar alguna cosa, per donar algun missatge, alguna informació nova per a la majoria dels seus lectors. Ho ha de fer de manera que emocioni; que faci situar al lector dins la seva història.

7. Creus que avui existeix alguna cosa que pugui equiparar-se a la censura literària o es pot dir tot el que vulguis?
Jo no veig que hi hagi censura literària. De totes maneres, penso que el que s’imposa és un autocensura en vistes a una millor qualitat literària d’alguns textos. I no parlo, és clar, de la que hi havia en èpoques pretèrites. Amb l’excusa de la no-censura, s’estan llegint bestieses.

8. Necessitem actualment una literatura compromesa?
Hi ha d’haver de tot. En tot cas, bona literatura. No val escriure per escriure. I, si és compromesa, benvinguda sigui.

9. Quina és la importància de Sant Jordi? Penses que anima la gent a llegir?
La diada de Sant Jordi és un dels esdeveniments més importants per mostrar la identitat del nostre poble. I una excel·lent ocasió per fomentar la lectura. Penso, però, que de totes les línies escrites als llibres que es venen aquest dia, se n’acaben llegint un percentatge molt baix. Una pena.

http://www.tarragona.cat/cultura/lletres/Sant-jordi-2014/escriptors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada